"El club de los poetas muertos"

Rafa, esta pel·lícula m'ha agradat moltíssim i com dius que no cal no seguiré les teues preguntes, encara que si contestaré alguna.

La pel·lícula es desenrotlla en un internat d'elit, molt estricte, amb plans brillants per a tots els seus estudiants. A ell arriba un nou professor de literatura que era antic alumne, en la seua primera classe ja trenca els esquemes a tots els seus alumnes, que acostumats a la disciplina i a l'ordes se sorprenen quan John Keating els parla de que han de viure la seua vida i disfrutar-la al màxim, prenent les seues pròpies decisions.
Un grup d'amics format per Neil, Todd, Knox, Charlie i uns xics més se senten molt atrets per les idees del seu professor, pel seu Carpe Diem i investiguen més sobre ell. Descobrixen que pertanyia a quelcom cridat "el club dels poetes muertos", li pregunten sobre això i els agrada la idea, així que formen la següent generació del club.
Des d'eixe moment cada un decidix seguir la frase de Carpe Diem i fer el que sempre havia desitjat, Knox es declara a la xica dels seus sons sense importar-li que ja tinga nóvio, i Neil actua en una obra de teatre a pesar del que diga son pare, perquè el seu somni era ser actor i no metge.
Però al final, son pare li castiga de tal manera que Neil sense poder aguantar més decidix suïcidar-se, i despedixen a Keating perquè pensen que va ser el seu culpa. Encara que el club sap la veritat i sempre apreciaran el que va fer el seu professor.


Personatges:

•  John Keating: li agrada molt ser professor i disfruta del seu treball, per això és sempre el professor més volgut pels seus alumnes, fa veure els seus alumnes una nova forma de pensar, i de viure seguint el Carpe Diem. 
  

• Todd Anderson: és nou en l'escola i un xic molt tímid. El seu germà major va ser el millor alumne que ha passat per l'escola i té eixa pressió dels seus pares que no li presten molta atención. Su company d'habitació és Neil i per això comença a anar amb els xics. El professor descobrix que és un gran poeta quan improvisa amb la seua ajuda una en classe. Sent molta estima cap a Keating.

                                                       

• Neil Perry: Neil és un alumne excel·lent, però no viu la seua vida, només fa el que vol son pare. És el líder del grup i el seu major son és ser actor. Decidix actuar en l'obra de teatre i tots se sorprenen i li feliciten perquè és un gran actor, però son pare s'assabenta i li castiga traient-li de l'escola i li apunta a una altra més estricta. Cansat de la pressió de son pare i de que no li comprenga s'apega un tir.

• Knox Overstreet: ell té una bona vida, està bé en el col·legi, té bons amics i no té grans problemes, però quan s'enamora fa tot el que pot per a aconseguir a la xica, ho fa gràcies al seu professor perquè segurament sense ell no s'hauria atrevit, i sent el mateix i fent tot el que es puga aconseguix que isca amb ell.

• Charlie Dalton: és el graciós del grup, és més liberal dins del perfil del col·legi, més esvalotat, amb la seua pròpia forma d'actuar i de pensar. És el que trenca primer els fulls del llibre i el que abans es revela, vol que els seus amics li criden Nuwanda.

Tinc dos escenes que més m'han agradat i són: 

- La primera és quan Todd ha d'eixir a llegir el seu poema i no ho ha fet, però John li fa eixir, li tapa els ulls i li fa descriure el que veu, al final fa una molt bona poesia, parlant de la manta que et deixa els peus freds.

                                                            “La verdad es como una manta que siempre te deja los pies fríos. La estiras, la extiendes y nunca es suficiente. La sacudes, le das patadas, pero no llega a cubrirnos. Y desde que llegamos llorando hasta que nos vamos muriendo sólo nos cubre la cara, mientras gemimos, lloramos y gritamos”.

- La segona és l'escena final, quan Keating arreplegarà les seues coses a la classe i abans d'eixir Todd li diu que el sent, es puja a la taula i diu "Oh capitán,mi capitán" i els alumnes fidels al seu professor es pugen també a la taula.

El missatge que Keating vol transmetre als seus alumnes és que visquen la vida, que disfruten d'ella perquè quan es donen quanta l'hauran desperdiciat tota, que facen el que ells volen i no el que els altres volen. Els ensenya una manera de vore la vida diferent, això o fa quan fa a tots pujarse a la taula, per a que es donen conta de que la vida es pot veure de forma distinta, no solament com lis han ensenyat al col.legi. Vol que seguisquen els seus sons i intenten complir-los com ho van fer Neil i Knox. Ho fa a través de frases, versos d'escriptors famosos, dels seus poesies, a través de les paraules.

La veritat que la pel·lícula està plena de frases que m'han encantat, estes són algunes d'elles:

“Coged las rosas mientras podáis,
veloz el tiempo vuela.
La misma flor que hoy admiráis,
mañana estará muerta.”

“Sólo al soñar tenemos libertad, siempre fue así y siempre así será.” 

“Me interné en los bosques porque quería vivir intensamente; quería sacarle el jugo a la vida. Desterrar todo lo que no fuese vida, para así, no descubrir en el instante de mi muerte que no había vivido.”