Memento

1. Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de la història.

El que mes m'ha cridat l'atenció en l'estructura de la pel·lícula, la forma que està feta. Al principi la veritat que no m'enterava molt bé de que passava, és prou difícil agafar la continuïtat ja que no estem acostumats a veure pel·lícules que comencen pel final, però acabes entenent-ho.
La segona cosa que em crida l'atenció és la història en si. Un home que no crega nous records des de la mort de la seua dona, quan es va apegar un colp en el cap intentant salvar-la. Em pareix impactant que cada poc de temps se li oblide tot i que haja de fer fotos de tot, notes i sobretot els seus tatuatges en el cos.
I els tatuatges, les coses que es tatua, com "John G. va violar i va assassinar ala teua dona", i que el mateix es faça els tatuatges, amb agulla i tinta de bolígraf.

2. Comenta els aspectes que més t’han impressionat de la personalitat de Lenny, Sammy i la seva dona.

Lenny: m'impressiona el seu incansable objectiu de matar l'assassí de la seua dona, ell viu per a això, i no estarà tranquil fins que ho aconseguisc. D'altra banda és molt valent i incansable. 
M'impressiona també la seua capacitat d'aguantar la seua horrible malaltia, jo personalment no podria viure sense recordar el que acabe de fer o sense recordar a la gent, això demostra una altra vegada la seua valentia i força.



Sammy: este personatge es va descobrint la seua història al llarg de la pel·lícula, ho va comptant Lenny en els trossos en blanc i negre. Té una malaltia com la de Lenny, però de forma psicològica, sense res físic, li fan milers de proves les quals no recorda i viu amb la seua dona, a qui vol molt. Lenny li coneix abans de que li passe a ell, quan treballava en segurs.



La dóna de Sammy: ella patix la malaltia del seu marit tant o més que ell, li vol i està al seu costat, però cada vegada se li fa més difícil. Deixa que ell li llavaplats la insulina. És una dona molt forta per aguantar tot això. 


3. Per què la pel•lícula avança cap arrere?

Pienso que el hacer la película desde el final tiene que ver para que no sepamos como ha ocurrido eso, o porque. Eso nos crea confusión y realmente es lo que vive el protagonista, no sabe como han pasado las cosas o donde se despierta o con quien habla. Esa confusión es la misma que él vive y es lo que quieren crear en nosotros, para que nos pongamos en su piel y lo veamos desde su punto de vista. 

4. Lenny vol demostrar que els problemes de memòria de Sammy no són físics sinó psicològics per a evitar que el segur haja de pagar el tractament. Descriu el tipus de proves a què se sotmet Sammy i els resultats. Quines són les conclusions finals de Lenny?

Les primeres proves de Sammy són continus exàmens i proves mediques, per a veure si trobaven alguna anomalia en el seu cervell, però no trobaven res, tot era normal. Després li van fer una prova en què havien unes figures geomètriques sobre la taula i ell havia de triar tres, però algunes d'elles donaven una descàrrega elèctrica, per la seua curta memòria s'oblidava de que objectes donaven el corrent, i volien provar si per repetició podia aprendre-ho, però es van donar compte que això no funcionava, feia el mateix una vegada i una altra.

Les altres dos proves van ser a causa de la seua dona. En la primera ella li feia amagar el menjar i no cuinava per a veure si quan tenia molta fam anava i buscava el menjar, però mai va ser a buscar el menjar, ja que no s'acordava que estava amagada.

La segona prova de la seua dona va ser la pitjor. Ell li punxava la insulina, però no es recordava de en que moment se l'havia posat, per això ella li deia que era l'hora de la insulina. Volia veure si ell s'acordava que li acabava de posar la insulina, però clarament no va ser així, i això va acabar matant-la.


5. Quina espera la dona de Sammy al posar a prova al seu marit?

Ella espera que el seu marit es recupere i puga crear nous records, per això li continuava dient que era l'hora de la insulina encara que se l'acabara de posar. Ella tampoc podia viure així, amb tant patiment i amb un marit sense memòria, sense poder viure la seua vida amb normalitat, raó la qual no li importa que li llavaplats tanta insulina, no podia seguir així.


6. En la pel•lícula el protagonista defén que la memòria no és una font objectiva d’informació sinó una interpretació que deforma la realitat. Lenny, al contrari, es recolza en fets. Estàs d’acord amb ell?

Lenny diu que la memòria deforma la realitat, que pot canviar el color de les coses o la grandària, que la policia i la resta de es basen en fets i dades arreplegats. Pense que la memòria si pot deformar les coses, i que no és del tot fiable, i que els fets són també importants; però sense memòria no podríem saber les coses amb certesa tampoc, és quelcom molt important i més ràpid de recórrer quan volem saber com va passar quelcom.

7. Parla de la funciò de la memòria i el record a la pel•lícula.

La memòria apareix principalment en la falta d'ella, és quelcom que el protagonista no té i no pot recordar el que necessita saber, per això utilitza les notes, les fotos i els tatuatges, que són com la seua pròpia memòria, són la seua forma de recordar el passat i poder arribar a la resposta que tant necessita, qui és l'assassí de la seua dona. Amb això va connectant les dades.

8. Parla del aprenentatge per instint i per memòria.

L'aprenentatge per instint és quelcom innat en la persona, quelcom que va amb ella i que ningú se li'l té ensenyar. És quelcom que naix amb nosaltres.

L'aprenentatge per memòria és quelcom que hem d'aprendre, s'aprén al llarg de la vida. Per repetició, imitación... Per exemple quan un estudiant ha d'aprendre's un tema de filosofia, repetix les coses una vegada i una altra fins que se'l sap de memòria.

9. Analitza les següents frases que es diuen a la pel•lícula.

• Lenny diu “no em recorde d’oblidar-te”

 És una frase que diu referint-se a la seua esposa, la qual no aconseguix oblidar, cada dia a cada moment es recorda d'ella. Encara que volguera no aconseguiria oblidar-la. La seua mort és ho ultime que recorda a llarg termini.

• “La memoria desvirtua, los hechos no”

Açò es referix quan diu que la memòria deforma la realitat, que no tots els nostres records són certs i que la memòria no és fiable. Que ell es fia més dels fets, perquè ells si que arriben a la veritat.

• Tedy le diu la veritat i ell apunta “no te creas sus mentiras”

Ell apunta això perquè quan Teddy es cansa li diu la veritat, la veritat sobre ell (Lenny) i el que ha fet, però no vol creure's el que ell li diu i per això ho apunta, perquè preferix creure que mentix.

•  “Hay cosas que se saben con certeza, es la memoria que se da por sentada: siento el mundo y a mi mujer.”

Es referix que a pesar de no tindre memòria sent al món, perquè se sent viu, que té vida. I que sent la seua dona perquè sempre tindrà el seu record, que sempre estarà amb ella, perquè encara que no tinga memòria ella sempre estarà amb ell.

• “Como voy a cicatrizar la herida si no siento el paso del tiempo"

Ací parla de que com es va a oblidar de la seua dona si al no tindre memòria no sent el temps, per a ell l'últim viscut és la seua dona, la seua mort. Cada matí s'alça i no la veu en el llit, creu que està en la cuina o en el bany, però d'alguna forma sap que no tornarà. L'oblida significa temps, i sense temps no hi ha oblit.

10. Quina relació té la pel•lícula amb la filosofia?

Esta pel·lícula té molt a veure amb el tema que estem donant que és l'aprenentatge. Com ell aprén a recordar les coses sense memòria, per altres mètodes. També la memòria, el seu funcionament. L'instint que també apareix i els estímuls, els que Lenny utilitza per a recordar i poder viure amb la seua malaltia.

"El club de los poetas muertos"

Rafa, esta pel·lícula m'ha agradat moltíssim i com dius que no cal no seguiré les teues preguntes, encara que si contestaré alguna.

La pel·lícula es desenrotlla en un internat d'elit, molt estricte, amb plans brillants per a tots els seus estudiants. A ell arriba un nou professor de literatura que era antic alumne, en la seua primera classe ja trenca els esquemes a tots els seus alumnes, que acostumats a la disciplina i a l'ordes se sorprenen quan John Keating els parla de que han de viure la seua vida i disfrutar-la al màxim, prenent les seues pròpies decisions.
Un grup d'amics format per Neil, Todd, Knox, Charlie i uns xics més se senten molt atrets per les idees del seu professor, pel seu Carpe Diem i investiguen més sobre ell. Descobrixen que pertanyia a quelcom cridat "el club dels poetes muertos", li pregunten sobre això i els agrada la idea, així que formen la següent generació del club.
Des d'eixe moment cada un decidix seguir la frase de Carpe Diem i fer el que sempre havia desitjat, Knox es declara a la xica dels seus sons sense importar-li que ja tinga nóvio, i Neil actua en una obra de teatre a pesar del que diga son pare, perquè el seu somni era ser actor i no metge.
Però al final, son pare li castiga de tal manera que Neil sense poder aguantar més decidix suïcidar-se, i despedixen a Keating perquè pensen que va ser el seu culpa. Encara que el club sap la veritat i sempre apreciaran el que va fer el seu professor.


Personatges:

•  John Keating: li agrada molt ser professor i disfruta del seu treball, per això és sempre el professor més volgut pels seus alumnes, fa veure els seus alumnes una nova forma de pensar, i de viure seguint el Carpe Diem. 
  

• Todd Anderson: és nou en l'escola i un xic molt tímid. El seu germà major va ser el millor alumne que ha passat per l'escola i té eixa pressió dels seus pares que no li presten molta atención. Su company d'habitació és Neil i per això comença a anar amb els xics. El professor descobrix que és un gran poeta quan improvisa amb la seua ajuda una en classe. Sent molta estima cap a Keating.

                                                       

• Neil Perry: Neil és un alumne excel·lent, però no viu la seua vida, només fa el que vol son pare. És el líder del grup i el seu major son és ser actor. Decidix actuar en l'obra de teatre i tots se sorprenen i li feliciten perquè és un gran actor, però son pare s'assabenta i li castiga traient-li de l'escola i li apunta a una altra més estricta. Cansat de la pressió de son pare i de que no li comprenga s'apega un tir.

• Knox Overstreet: ell té una bona vida, està bé en el col·legi, té bons amics i no té grans problemes, però quan s'enamora fa tot el que pot per a aconseguir a la xica, ho fa gràcies al seu professor perquè segurament sense ell no s'hauria atrevit, i sent el mateix i fent tot el que es puga aconseguix que isca amb ell.

• Charlie Dalton: és el graciós del grup, és més liberal dins del perfil del col·legi, més esvalotat, amb la seua pròpia forma d'actuar i de pensar. És el que trenca primer els fulls del llibre i el que abans es revela, vol que els seus amics li criden Nuwanda.

Tinc dos escenes que més m'han agradat i són: 

- La primera és quan Todd ha d'eixir a llegir el seu poema i no ho ha fet, però John li fa eixir, li tapa els ulls i li fa descriure el que veu, al final fa una molt bona poesia, parlant de la manta que et deixa els peus freds.

                                                            “La verdad es como una manta que siempre te deja los pies fríos. La estiras, la extiendes y nunca es suficiente. La sacudes, le das patadas, pero no llega a cubrirnos. Y desde que llegamos llorando hasta que nos vamos muriendo sólo nos cubre la cara, mientras gemimos, lloramos y gritamos”.

- La segona és l'escena final, quan Keating arreplegarà les seues coses a la classe i abans d'eixir Todd li diu que el sent, es puja a la taula i diu "Oh capitán,mi capitán" i els alumnes fidels al seu professor es pugen també a la taula.

El missatge que Keating vol transmetre als seus alumnes és que visquen la vida, que disfruten d'ella perquè quan es donen quanta l'hauran desperdiciat tota, que facen el que ells volen i no el que els altres volen. Els ensenya una manera de vore la vida diferent, això o fa quan fa a tots pujarse a la taula, per a que es donen conta de que la vida es pot veure de forma distinta, no solament com lis han ensenyat al col.legi. Vol que seguisquen els seus sons i intenten complir-los com ho van fer Neil i Knox. Ho fa a través de frases, versos d'escriptors famosos, dels seus poesies, a través de les paraules.

La veritat que la pel·lícula està plena de frases que m'han encantat, estes són algunes d'elles:

“Coged las rosas mientras podáis,
veloz el tiempo vuela.
La misma flor que hoy admiráis,
mañana estará muerta.”

“Sólo al soñar tenemos libertad, siempre fue así y siempre así será.” 

“Me interné en los bosques porque quería vivir intensamente; quería sacarle el jugo a la vida. Desterrar todo lo que no fuese vida, para así, no descubrir en el instante de mi muerte que no había vivido.”

Rebelión en la granja.

Uns animals de granja, moguts per les idees d'un porc, decidixen revelar-se contra el seu amo, però amb el tracte de no comportar-se com els humans. En la rebel·lió els porcs són els líders, ja que són els animals més intel·ligents.
Al temps els porcs s'aprofiten dels altres animals i acaben trencant la seua promesa, es comporten inclús pitjor que els humans.

En el final del meu llibre posava que era com un símil de les fallades del comunisme i crítica al govern de l'URSS.

Personatges principals:
  
Viejo Mayor: Era un porc, va ser el que tub la idea de rebel·lió, amb tots els seus ideals. Però mor abans de veure realitzades les seues idees. Se li associa amb el personatge de Lenin.

Snowball: És l'altre líder de la granja, se li associa amb el personatge de Trotsky. El lidera als animals en la rebel·lió contra el granger.

Napoleón: Es otro de los cerdos, lidera junto a Snowball, y al final se vuelve un tirano. A pesar de que se llame Napoleón, se le asocia con Stalin.

El senyor de les mosques.

(Juro solemnemente que no he copiado este trabajo)

Ralph: al principi Ralph és el líder del grup. Té bona fusta de líder, sap com manejar les coses i té bones idees, com la foguera. Al final, acaba sol, perquè els seus companys o li han traicionat o estan morts. 

Jack: el vol ser el líder del grup, ja que es creu millor que els altres. Al temps, es cansa de seguir les normes de Ralph i decidix formar un altre campament, separant així al grup. Ell promet carn, i millor vida per a tots, i la majoria traiciona a Ralph. Al final, només li obsessiona la caça, i derrotar als seus oponents.

Piggy: tot el món es fica amb Piggy, per la seua obesitat i per ser dels xicotets. Es manté al costat de Ralph tota l'estona, no el traiciona. Les seues ulleres són d'utilitat per a tots ja que gràcies a elles encenen el foc. 
Quan Piggy intenta dialogar amb l'altre grup, li tiren una gran pedra i mor.

Simon: Simon és un xic solitari, ell és qui troba l'aigua i desxifra el misteri del monstre de la cova, encara que no puga comptar-se'l als altres, ja que ho maten salvatgement el la platja creient que era el monstre.

Els bessons: Ells pertanyen al grup de Ralph, però li abandonen quan Jack els oferix carn. Encara que estiguen en el grup de Jack, continuen parlant amb Ralph i sent els seus amics.


El conflicte principal de la pel·lícula són les diferències de pensament i lideratge de Ralph i Jack. 

• Ralph és més sensat, intenta actuar com ho farien els adults. Posa unes normes per a la millor convivència i la idea del foc perquè els rescaten. 
• Jack vol ser el líder, però els altres trien a Ralph. Jack opta pel salvatgisme, caçar, pintar-se la cara i la violència, ja que el seu grup mata a Simon i a Piggy, i quasi mata a Ralph si no els arriben a rescatar. 

Pensen de manera completament diferent i això crec el seu enfrontament.


El propòsit central és ser rescatats.
Però Jack, convençut de que passaran allí la seua vida perquè no els trobaran, canvia de propòsit, que passa a ser matar el monstre de la cova.


L'única cosa que veig en relació amb el títol és l'ofrena del cap del porc senglar que li fan al monstre, ja que amb el pas dels dies es podrix i s'ompli de mosques.
Si que acaba com esperava, no s'anaven a quedar sempre en eixa illa, estava clar que els rescatarien. També suposava que Ralph no moriria, ja que és el personatge principal junt amb Jack.
Però m'haguera agradat que seguira un poc més, per a veure la seua arribada a casa, donant la notícia que van matar Simon i Piggy, i saber que els passava a Jack i el seu grup.


La referència a Rousseau es fa quan Ralph i Piggy estan parlant en la platja. 
Piggy diu que son pare li comptava que els homes eren bons per naturalesa, que era la societat el que els corrompia. 
Però en la pel·lícula es veu que sense cap tipus de societat, en plena naturalesa, els homes es tornen salvatges, quasi com a animals.

Excepte Ralph, Simon i Piggy els altres acaben com a animals. 
Al passar allí tant temps acaben trastornats, sense comportar-se com a persones.

Precepte de Gener.

"Els records estan fets de paraules

I la vida està feta de paraules

No pots cambiar el que t'ha passat

però pots triar les paraules per a comptar-ho."

La vida gira al contorn de la paraules, tot són paraules, per a comptar històries, per a cantar, per a tot necessites expressar-te, i per a això es necessiten paraules. 

Està clar que no podem canviar el passat, però no val la pena torturar-nos amb tot el pitjor que ens ha passat, ens servix per a aprendre i no tornar a cometre els mateixos errors.

Com sabem si estem desperts o dormits?

Per a saber si estem desperts o dormits només fa falta mirar arrere, si recordes el que has fet abans d'arribar a on estàs se suposa que estes despert. 
Si estiguérem dormits i tot fora un son tindríem una vida ideal, amb tot el que desitgem, i açò no és així, per això crec que estem desperts i tot és real.

A què olora la felicitat?

Crec que la felicitat olora a allò que et fa feliç.
A mi em podria olorar a llibre nou, a bosc després de la lluvia... 
La felicitat canvia d'olor segons la persona.
Com quan una olor et connecta amb un record, una olor també et pot connectar amb un moment feliç, una simple acció que et faça feliç, i això és al que olora la felicitat.

La Ola.

Anàlisis dels personatges:

• Tim: Tim sempre ha sigut un marginat, s'han riscut d'ell, pero intentava encaixar en algún lloc. Quan es va crear La Ola i tots van a començar a ser un gran grup, ell es va sentir integrat i feliç perquè al fi formava part de alguna cosa, per a ell La Ola significaba la seua vida, perque després de tant temps es sentía realment bé amb quelcom, per això quan el professor posa fi a aquest grup, Tim es suïcida, perque la seua vida no tendria sentit sense La Ola.
• Marco: Marco és el nóvio de Karo, el forma part de La Ola, però quan esta ja ha arribat massa lluny, es dóna compte del que són, de tot el que están fent. Parla amb el profesor, le fa veure el que ha fet, i per això tanca La Ola.
• Karo: Karo està en la classe del professor Rainer, però quan comencen a portar els uniformes ja li pareix massa extrany i deixa la classe. Marco intenta que recapacite i s'unisca a La Ola, però ella es nega. Quan ja han arribat massa lluny, ella i una altra companya intenten fer veure la gent que La Ola ha de desaparéixer.
• Anke Wenger: Anke, l'esposa de Rainer, és també professora en l'institut, ella des d'un principi veu malament això de La Ola, escolta el que parlen els altres professors i no li agrada. Al final opta per anar-se'n de casa, al veure que Rainer no recapacita i no veu malament el que està fent.
• Rainer Wenger: Rainer és el professor, ha de donar un setmana classes sobre l'autocràcia. Se li ocorre crear este règim en la seua classe perquè els alumnes saberen com era. Al principi ells estan convençuts de que a Alemanya no podria passar una altra vegada quelcom paregut a l'Alemanya Nazi. Comencen a portar uniformes, un símbol, un salut... Tots es tornen més disciplinats, i açò sorprén el professor. Però els alumnes comencen a prendre's açò més seriament i comencen amb actes de vandalisme i a aïllar-se dels altres, si són de La Ola són millors que els altres. Quan Rainer es dóna compte del que ha creat és ja massa tard, i amb un alumne ferit i un altre mort, ell acaba a presó.

Les dos xiques es revelen perquè es donen compte que s'ha creat un nou règim, molt paregut al nazi, elles veuen tot el que està passant, les desprecien per no ser part de La Ola, saben que açò no pot arribar més lluny, i decidixen intentar parar-ho.

És veritat que ara també hi ha un cert grau d'uniformitat, la teua roba definix un grup de persones. Has de seguir la moda o la gent et mira de forma rara, t'aparten. Però pense que no tota la gent pensa així. Ara has d'amagar-te darrere de marques i bona roba perquè la gent t'accepte, i així sigues "normal"

 Però no tot el món decidix seguir les modes, hi ha gent que té més personalitat i decidix no seguir-les, és veritat que si feix açò et dirán rar, però hi ha gent que ho preferix.

Personalment no m'agraden les modes, fer que t'agraden coses que realment no t'agraden només per a encaixar. Gràcies a les modes tota la gent vist igual, escolta la mateixa música... em pareix que això és no tindre personalitat. 

Per exemple, si ara està de moda escoltar reggaeton i a mi m'agrada el rock, per què he d'escoltar quelcom que no m'agrada? 

Pense, que la gent hauria de deixar les modes i ser realment com és.

A la gent no li agraden els grups com els de La Ola, perquè al final s'acaben tancant en si mateixos i creient-se millors. 

És cert que tenen bons ideals, el treball en equip i la no discriminació. Però hem vist moltes vegades que este tipus de grups acaben malament, per això no ens agraden.

Poden existir grups amb eixos ideals d'ajuda de grup, d'estar units, però grups com els de La Ola, o els Nazis, tan tancats, solen acabar malament.

Tots els grups necessiten un líder i ideals, per a poder seguir-los i que algú s'ocupe d'organitzar i dirigir. Però no d'una forma tan forta ni tan marcada. Hi ha un líder, però ha d'haver-hi llibertat dins del grup, que puguen prendre decisions i no ser titelles del líder.

Sempre cal sacrificar-se un poc pel grup, hi ha cedir un poc en un grup, per que en un grup hi ha més persones i no sols el teu. És important també no centrar-se només en el grup, un grup no és en si un grup, són persones, i cal pensar també en elles.

La violència apareix quan el grup s'ha tornat més tancat, quan es creuen millor que els altres. És el el partit de waterpolo on comença la violència, a partir d'ací, és quan el grup s'ha descontrolat totalment.

Qué es la llibertat? Com sabem que som lliures? Per a qué som lliures?

La llibertat és poder prendre les teues pròpies decisions, que res et condicione ni t'impedisca fer el que desitges, però la llibertat també comporta responsabilitat, el saber diferenciar el bé del mal. 

Per a saber que som lliures hem de comprovar si estem lligats a quelcom, si depenem de quelcom, si és així no tenim una voluntat total pròpia i no seríem lliures.

Som lliures per a poder decidir sobre nosaltres, sobre la qual cosa de veritat volem, sobre la nostra vida. per a conéixer-nos realment hem de ser lliures, sense res que ens condicione.