Una ment meravellosa.

La pel·lícula Una Ment Meravellosa comença a desenrotllar-se en 1947 quan John Nash ingressa a la Universitat de Princeton. El es mostra com una persona de caràcter excèntric, és molt solitari i no es distrau fàcilment, és molt estudios i no li agraden les persones pel que té escasses habilitats socials. L'aplicació de la teoria de Neuman amb la seua fórmula "equilibrio de Nash" fa que es gradue i obtinga un lloc com a professor en el centre d'investigació MIT. També treballa per al Ministeri de Defensa com a desxifrador de missatges soviètics.
Comença a eixir amb una de les seues alumnes Alicia, s'enamora de la seua personalitat i decidix casar-se al veure la seua estabilitat personal d'eixe moment. Al poc de temps comencen a fer-se evidents els símptomes de patir una malaltia mental, la qual resulta ser esquizofrènia dominada per la por com a resposta de la seqüela de l'època en què treball per als servicis secrets. S'assabenta que Alicia està embarassada. Quan les paranoies avancen és ingressat en un hospital psiquiàtric on se li diagnostica esquizofrènia i paranoia, es donen compte que les al·lucinacions van començar en la universitat on imagina Charles el seu company de quart al descobrir que vivia només segons els arxius de la universitat. John es dóna compte que els seus treballs secrets per al govern no existixen, són només producte de la malaltia. Rep tractament i torna a casa. El continua veient les al·lucinacions però decidix ignorar-les. Al final torna a la universitat com a professor i gana el Premi Nobel.


1. Comenta els aspectes que més t'han cridat l'antención de l'època d'estudiant de John Nash. 

Em crida molt l'atenció el seu comportament, és solitari i només se centra en un nou descobriment, no assistix a classe, es passa hores i hores en la biblioteca intentant descobrir quelcom nou.

2. Comenta els aspectes que més t'han impressionat de la pel·lícula i de la personalitat de John Nash.

 M'ha impressionat tot el que arriba a crear la seua imaginació, que quan sap que són al·lucinacions aconseguisca ignorar-les i que amb totes les dificultats que va passar guanye el premi Nobel.

3. Qui Es Charles? (El seu company d'habitació) Què representa? I la xiqueta?

 Els personatges imaginaris són anhels i temors de John. La seua falta de comunicació amb altres persones, la seua falta d'amics en la universidad... Charles presenta una personalitat un tant irònic, descarat, resolutiu, però també és amable i un amic lleial, tot el que Nash volguera per a si.
 La xiqueta apareix quan ja ha format la seua família, de manera que significa el seu ahnelo d'estabilitat familiar, i sentir que algú necessita el seu atenció i afecte. La xiqueta fa que es torne més amable.

4. Com es pot saber si el que percep John es real o forma part de l'esquizofrènia? On comença i on acaba la realitat? 

John es dóna compte que la xiqueta no és real perquè no creix, sempre té el mateix aspecte i la mateixa edat. Això pot ser un aspecte per a saber el que és real, el pas del temps. També les persones imaginàries apareixen i se'n van de sobte, sense connexió amb altres fets. Les al·lucinacions són pors i aspectes que es reflectixen en el.

5. Per què és un "bicho raro"? 

Ho és perquè és solitari, estudiós, amb una ment sorprenent, aconseguix fer coses que ningú podria fer, no és sociable, no té quasi amics, és diferent dels altres, tant en mentalitat com en comportament.

6. Per què les seues relacions socials són tan roïnes? 

Per que la seua personalitat i comportament és molt diferent de la dels altres, té un mode diferent de veure les coses, per això no encaixa amb la gent. També al no ser molt sociable i haver tingut poques relacions personals en la seua vida li costa fer amics, no sap com fer-los.

8. Per què ho porten al psiquiàtric? 

Perquè Alicia es comença a donar compte que parla de gent que ella no ha vist mai, que només el veu, que parla de treballs secrets i comença a estar un poc paranoic amb eixe suposat treball. El es veu amenaçat, perquè creu que li van a matar. I quan ella es dóna compte de tot eixe comportament crida al psiquiàtric.

9. Comenta alguna d'aquestes frases:

"Lo real no está aquí (señalándose la cabeza) sino aquí (señalándose el corazón)" : La ment té coneixements, dades, tot el que aprenem al llarg de la nostra vida. Però el que realment importa és l'amor, l'amistat, les nostres relaciones... no les dades, i això ho trobem en el nostre cor, els sentiments són el més important del ser humà.

"Hay varias soluciones para un mismo problema" : Clar que hi ha diverses solucions per a un mateix problema, això vol dir que en la vida hi ha moltes opcions, moltes formes de resoldre les coses. Ja podem triar l'opció bona o la roïna, tenim moltes on triar, l'important és la nostra decisió, saber qual triar, i tindre la certesa que eixa elecció és la millor.

"No hay nada seguro, es lo único que sé" : En esta vida no hi ha gens clar, segur. Tot pot canviar en un moment. No hi ha un treball segur, una casa segura, una relació segura... tot acaba canviant, i això és quelcom que tot el món hauria de tindre clar.

10. Quina relació te la pel.lícula amb la filosofia?

Com saps que la realitat és real? Esta pel·lícula porta a qüestionar-te la teua realitat. Existixes realment? Els teus amics i família existixen? Sabem exactament el que és real o no? O que és en veritat la realitat? Igual tot és només un son, o estem en la ment d'una altra persona o cosa. No sabem el que és veritat, i esta pel·lícula porta a reflexionar sobre això.

Frases que m'han agradat: 

- "El ser humano tiene tanta atrocidad dentro como imaginación"

- "Mi profesora de primaria me dijo que nací con dos raciones de cerebro y sólo media de corazón."

- " Debe haber una explicación matemática para una corbata tan fea "

- " Las clases opacan la mente... le quitan el potencial creativo al estudiante. "