Quina és la unitat de mesura de la vida?

Personalment mesure la vida en bons moments i experiències, eixos que et fan ser qui eres. Els bons moments amb els teus amics, eixos viatges inoblidables, anar al concert del teu grup preferit... Pense que això és el que et fa disfrutar de la vida, i la mesure amb això.

Si poguera llegir el llibre on està escrit es mei futur, el lleguiria? Per què?

Aquesta pregunta és un poc difícil, no m'agradaria llegir el llibre perquè la teua vida no tindria cap sorpresa ni cap emoció, sabries en tot moment el que passarà; però m'agradaria saber també totes les males coses que faria per a poder rectificar-les en el present. 
Però supose que finalment no llegiria el llibre, preferisc viure la vida amb emoció i disfrutant-la al màxim.

Què es la felicitat?

La felicitat no és una cosa concreta, pot ser milions de coses les que et facen feliç: bons moments, bons amics, música, viatjar... La felicitat és allò que ens fa sentir bé, satisfets, allò que ens crega bons i bonics records, crec que això és la felicitat.

Per a que vivim? Que sentit te la vida?

Pense que cada un té un raó per a viure, i que cada un ha de trobar la seua. 
Però la vida està per a disfrutar-la, per a estar amb els que vols, eixe és un dels sentits. 
Tal vegada no tinguem una comesa concreta en la vida, o tal vegada si. Hem de ser feliços, per a poder disfrutar al màxim de la vida.

Precepte Novembre. "No et preocupes al final tot ix bé i si no ix bé és que no és el final"

 "No et preocupes al final tot ix bé i si no ix bé és que no és el final"

A la nostra vida ens equivoquem continuament, ens caiem i ens alcem, però cal alçar-se. Tot el que ems proposem podem lograr-ho si volem realment, tot el qui vol termina secundaria o l'universitat, tots podem treballar o tindre la nostra propia casa.Tot es voler, i durant el camí les coses ens aniran malament, pero el resultat es molt satisfactori, i tinguem que arribar a él.

Estem al món realment?

Estem al món realment, o es un somni o simplement la nostra ment?
Pot ser que no existam, o que sigam invenció de la ment de un altra persona. 
A la vida no hi ha res totalment cert i demostrable, no hi ha cap cosa de la que puguem estar totalment segurs, per aixó la simple existencia es questionable també.

Una ment meravellosa.

La pel·lícula Una Ment Meravellosa comença a desenrotllar-se en 1947 quan John Nash ingressa a la Universitat de Princeton. El es mostra com una persona de caràcter excèntric, és molt solitari i no es distrau fàcilment, és molt estudios i no li agraden les persones pel que té escasses habilitats socials. L'aplicació de la teoria de Neuman amb la seua fórmula "equilibrio de Nash" fa que es gradue i obtinga un lloc com a professor en el centre d'investigació MIT. També treballa per al Ministeri de Defensa com a desxifrador de missatges soviètics.
Comença a eixir amb una de les seues alumnes Alicia, s'enamora de la seua personalitat i decidix casar-se al veure la seua estabilitat personal d'eixe moment. Al poc de temps comencen a fer-se evidents els símptomes de patir una malaltia mental, la qual resulta ser esquizofrènia dominada per la por com a resposta de la seqüela de l'època en què treball per als servicis secrets. S'assabenta que Alicia està embarassada. Quan les paranoies avancen és ingressat en un hospital psiquiàtric on se li diagnostica esquizofrènia i paranoia, es donen compte que les al·lucinacions van començar en la universitat on imagina Charles el seu company de quart al descobrir que vivia només segons els arxius de la universitat. John es dóna compte que els seus treballs secrets per al govern no existixen, són només producte de la malaltia. Rep tractament i torna a casa. El continua veient les al·lucinacions però decidix ignorar-les. Al final torna a la universitat com a professor i gana el Premi Nobel.


1. Comenta els aspectes que més t'han cridat l'antención de l'època d'estudiant de John Nash. 

Em crida molt l'atenció el seu comportament, és solitari i només se centra en un nou descobriment, no assistix a classe, es passa hores i hores en la biblioteca intentant descobrir quelcom nou.

2. Comenta els aspectes que més t'han impressionat de la pel·lícula i de la personalitat de John Nash.

 M'ha impressionat tot el que arriba a crear la seua imaginació, que quan sap que són al·lucinacions aconseguisca ignorar-les i que amb totes les dificultats que va passar guanye el premi Nobel.

3. Qui Es Charles? (El seu company d'habitació) Què representa? I la xiqueta?

 Els personatges imaginaris són anhels i temors de John. La seua falta de comunicació amb altres persones, la seua falta d'amics en la universidad... Charles presenta una personalitat un tant irònic, descarat, resolutiu, però també és amable i un amic lleial, tot el que Nash volguera per a si.
 La xiqueta apareix quan ja ha format la seua família, de manera que significa el seu ahnelo d'estabilitat familiar, i sentir que algú necessita el seu atenció i afecte. La xiqueta fa que es torne més amable.

4. Com es pot saber si el que percep John es real o forma part de l'esquizofrènia? On comença i on acaba la realitat? 

John es dóna compte que la xiqueta no és real perquè no creix, sempre té el mateix aspecte i la mateixa edat. Això pot ser un aspecte per a saber el que és real, el pas del temps. També les persones imaginàries apareixen i se'n van de sobte, sense connexió amb altres fets. Les al·lucinacions són pors i aspectes que es reflectixen en el.

5. Per què és un "bicho raro"? 

Ho és perquè és solitari, estudiós, amb una ment sorprenent, aconseguix fer coses que ningú podria fer, no és sociable, no té quasi amics, és diferent dels altres, tant en mentalitat com en comportament.

6. Per què les seues relacions socials són tan roïnes? 

Per que la seua personalitat i comportament és molt diferent de la dels altres, té un mode diferent de veure les coses, per això no encaixa amb la gent. També al no ser molt sociable i haver tingut poques relacions personals en la seua vida li costa fer amics, no sap com fer-los.

8. Per què ho porten al psiquiàtric? 

Perquè Alicia es comença a donar compte que parla de gent que ella no ha vist mai, que només el veu, que parla de treballs secrets i comença a estar un poc paranoic amb eixe suposat treball. El es veu amenaçat, perquè creu que li van a matar. I quan ella es dóna compte de tot eixe comportament crida al psiquiàtric.

9. Comenta alguna d'aquestes frases:

"Lo real no está aquí (señalándose la cabeza) sino aquí (señalándose el corazón)" : La ment té coneixements, dades, tot el que aprenem al llarg de la nostra vida. Però el que realment importa és l'amor, l'amistat, les nostres relaciones... no les dades, i això ho trobem en el nostre cor, els sentiments són el més important del ser humà.

"Hay varias soluciones para un mismo problema" : Clar que hi ha diverses solucions per a un mateix problema, això vol dir que en la vida hi ha moltes opcions, moltes formes de resoldre les coses. Ja podem triar l'opció bona o la roïna, tenim moltes on triar, l'important és la nostra decisió, saber qual triar, i tindre la certesa que eixa elecció és la millor.

"No hay nada seguro, es lo único que sé" : En esta vida no hi ha gens clar, segur. Tot pot canviar en un moment. No hi ha un treball segur, una casa segura, una relació segura... tot acaba canviant, i això és quelcom que tot el món hauria de tindre clar.

10. Quina relació te la pel.lícula amb la filosofia?

Com saps que la realitat és real? Esta pel·lícula porta a qüestionar-te la teua realitat. Existixes realment? Els teus amics i família existixen? Sabem exactament el que és real o no? O que és en veritat la realitat? Igual tot és només un son, o estem en la ment d'una altra persona o cosa. No sabem el que és veritat, i esta pel·lícula porta a reflexionar sobre això.

Frases que m'han agradat: 

- "El ser humano tiene tanta atrocidad dentro como imaginación"

- "Mi profesora de primaria me dijo que nací con dos raciones de cerebro y sólo media de corazón."

- " Debe haber una explicación matemática para una corbata tan fea "

- " Las clases opacan la mente... le quitan el potencial creativo al estudiante. "

Babe el cerdito valiente. (modificat)

La història tracta de Babe, un porquet que es queda orfe i ho manen a una granja a viure. 
En la granja cada animal té la seua comesa, la seua funció. Però Babe, al ser cuidat i viure amb la família de gossos, es creu un d'ells, actua com ells. 
Al veure treballar als gossos pastors, desitja ser com ells i treballar també com a gos pastor. 
Els altres animals es burlen del, pensen que un porc no pot fer de gos pastos, eixe no és la seua comesa. 
Quan amb malícia li expliquen qual és la verdadera comesa dels porcs, ser menjada d'humans, Babe intenta allunyar-se comportar-se com faria un porc. Però esta clar que Babe és un bon gos pastor, per això el seu amo li apunta al concurs, aconseguixen convéncer-li perquè seguisca en el concurs, la gent es riu i es burla quan l'home apareix amb el seu porc en el concurs, però al guanyar tots aprenen que per ser un porc no té perquè no saber manejar les ovelles.


Esta clar de la seua poca relació amb la realitat. Primer, els protagonistes són animals que parlen, es comporten com a humans i tenen sentiments molt humans. Segon, no crec que cap porc poguera fer de gos pastor, ja que no està entrenat ni tindria raó o pensament per a voler ser un gos pastor. Ni un ànec es comportaria com un gall.

Babe obre el seu pensar a la novetat, a pensar nous conceptes, a crear noves formes de veure el món. Babe pensa, perquè cada animal està predestinat a quelcom? Que ens diferencia? Per això el es manté fort quan els altres li diuen que no pot ser gos pastor, que eixe no és el seu destí. El es fort, i a l'aconseguir-ho tots aprenen una lliçó de el.

Perquè Fernando vol ser gall. Coneix el seu destí? Busca alternatives? 
Fernando vol ser gall per que el tampoc accepta es destí, sap que els ànecs no tenen cap funció important per als humans, només són menjada. Per això opta per fer de gall, els galls són importants, els humans els necessiten per a despertar-se cada matí, i sent que si fa de gall no es desfaran del.

En la pel·lícula es veu clarament la felicitat:
- Babe troba la seua felicitat al guanyar el concurs i veure que si pot ser un gos pastor. També en que els altres li accepten com a tal. 
- L'amo, la troba en els seus animals, i en el concurs, a donar-los a tots una lliçó. 
- Les ovelles ho són perquè al fi són ben tractades, els gossos els cridaven i mossegaven, però Babe els ensenya que amb amabilitat és prou perquè els facen cas. 
- Els gossos són felicites junts, tornen a ser tan feliços com abans, i tot gràcies a Babe. 
- L'ànec Fernando simplement és feliç perquè seguix viu, no serà menjat pels humans.

Se tu mateix, els altres ja estan agafats.

Per què hem de ser com els altres? Per què hem de seguir modes, per a paréixer al del costat? Normalment tot el món porta roba semblant, pentinats pareguts, escolten música parecida... 
I tot simplement per a encaixar, i perquè ens han fet creure que això és el que ens agrada realment. A mi tot això em pareix una fatxada, tot falsedat. No crec que tots siguen com volen que els altres creguen. Però quan comences a mostrar com eres realment, els teus verdaders gustos i la teua verdadera personalitat, quan deixes de paréixer als altres, ja eres rar.
Però, enserio això és tan roín? Simplement et deixes veure com eres, i això és el que tots hauríem de fer, tot aniria millor. Deixar els prejuís, i que ens importe menys el que pense la gent, som com som, i a qui no li agrade, adéu.

Com em sent quan dic que estic bé?

Realment "bé" no significa res en concret, no és cap sentiment. Només ho diem perquè és el que ens hem acostumat a dir-ho, també per a no pensar ni parlar molt.

Dir que estàs bé podria ser un muntó de coses, com: feliç, animada, contenta o també podria ser que estigueres bé perquè t'ha tocat la loteria o un viatge per Europa. Per això dir-ho no té ni peus ni cap, perquè engloba moltes coses.

Què és la filosofía?

Pense que la filosofía és pensar, fer preguntes, moltes d'elles sense resposta concreta; com perquè existim, on anem al morir, etc.

A classe crec que exposarem idees, donarem els nostres punts de vista i debatrem coses i qüestions.

"Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin tratar de abrirlos jamás."