miércoles, 22 de enero de 2014

Precepte de Gener.

"Els records estan fets de paraules
I la vida està feta de paraules
No pots cambiar el que t'ha passat
però pots triar les paraules per a comptar-ho."


La vida gira al contorn de la paraules, tot són paraules, per a comptar històries, per a cantar, per a tot necessites expressar-te, i per a això es necessiten paraules. 
Està clar que no podem canviar el passat, però no val la pena torturar-nos amb tot el pitjor que ens ha passat, ens servix per a aprendre i no tornar a cometre els mateixos errors.

Com sabem si estem desperts o dormits?

Per a saber si estem desperts o dormits només fa falta mirar arrere, si recordes el que has fet abans d'arribar a on estàs se suposa que estes despert. 
Si estiguérem dormits i tot fora un son tindríem una vida ideal, amb tot el que desitgem, i açò no és així, per això crec que estem desperts i tot és real.

A què olora la felicitat?

Crec que la felicitat olora a allò que et fa feliç.
A mi em podria olorar a llibre nou, a bosc després de la lluvia... 
La felicitat canvia d'olor segons la persona.
Com quan una olor et connecta amb un record, una olor també et pot connectar amb un moment feliç, una simple acció que et faça feliç, i això és al que olora la felicitat.

La Ola.

Anàlisis dels personatges:


  • Tim: Tim sempre ha sigut un marginat, s'han riscut d'ell, pero intentava encaixar en algún lloc. Quan es va crear La Ola i tots van a començar a ser un gran grup, ell es va sentir integrat i feliç perquè al fi formava part de alguna cosa, per a ell La Ola significaba la seua vida, perque després de tant temps es sentía realment bé amb quelcom, per això quan el professor posa fi a aquest grup, Tim es suïcida, perque la seua vida no tendria sentit sense La Ola.
  • Marco: Marco és el nóvio de Karo, el forma part de La Ola, però quan esta ja ha arribat massa lluny, es dóna compte del que són, de tot el que están fent. Parla amb el profesor, le fa veure el que ha fet, i per això tanca La Ola.
  • Karo: Karo està en la classe del professor Rainer, però quan comencen a portar els uniformes ja li pareix massa extrany i deixa la classe. Marco intenta que recapacite i s'unisca a La Ola, però ella es nega. Quan ja han arribat massa lluny, ella i una altra companya intenten fer veure la gent que La Ola ha de desaparéixer.
  • Anke Wenger: Anke, l'esposa de Rainer, és també professora en l'institut, ella des d'un principi veu malament això de La Ola, escolta el que parlen els altres professors i no li agrada. Al final opta per anar-se'n de casa, al veure que Rainer no recapacita i no veu malament el que està fent.
  • Rainer Wenger: Rainer és el professor, ha de donar un setmana classes sobre l'autocràcia. Se li ocorre crear este règim en la seua classe perquè els alumnes saberen com era. Al principi ells estan convençuts de que a Alemanya no podria passar una altra vegada quelcom paregut a l'Alemanya Nazi. Comencen a portar uniformes, un símbol, un salut... Tots es tornen més disciplinats, i açò sorprén el professor. Però els alumnes comencen a prendre's açò més seriament i comencen amb actes de vandalisme i a aïllar-se dels altres, si són de La Ola són millors que els altres. Quan Rainer es dóna compte del que ha creat és ja massa tard, i amb un alumne ferit i un altre mort, ell acaba a presó.

Les dos xiques es revelen perquè es donen compte que s'ha creat un nou règim, molt paregut al nazi, elles veuen tot el que està passant, les desprecien per no ser part de La Ola, saben que açò no pot arribar més lluny, i decidixen intentar parar-ho.

És veritat que ara també hi ha un cert grau d'uniformitat, la teua roba definix un grup de persones. Has de seguir la moda o la gent et mira de forma rara, t'aparten. Però pense que no tota la gent pensa així. Ara has d'amagar-te darrere de marques i bona roba perquè la gent t'accepte, i així sigues "normal"
 Però no tot el món decidix seguir les modes, hi ha gent que té més personalitat i decidix no seguir-les, és veritat que si feix açò et dirán rar, però hi ha gent que ho preferix.
Personalment no m'agraden les modes, fer que t'agraden coses que realment no t'agraden només per a encaixar. Gràcies a les modes tota la gent vist igual, escolta la mateixa música... em pareix que això és no tindre personalitat. 
Per exemple, si ara està de moda escoltar reggaeton i a mi m'agrada el rock, per què he d'escoltar quelcom que no m'agrada? 
Pense, que la gent hauria de deixar les modes i ser realment com és.

A la gent no li agraden els grups com els de La Ola, perquè al final s'acaben tancant en si mateixos i creient-se millors. 
És cert que tenen bons ideals, el treball en equip i la no discriminació. Però hem vist moltes vegades que este tipus de grups acaben malament, per això no ens agraden.

Poden existir grups amb eixos ideals d'ajuda de grup, d'estar units, però grups com els de La Ola, o els Nazis, tan tancats, solen acabar malament.

Tots els grups necessiten un líder i ideals, per a poder seguir-los i que algú s'ocupe d'organitzar i dirigir. Però no d'una forma tan forta ni tan marcada. Hi ha un líder, però ha d'haver-hi llibertat dins del grup, que puguen prendre decisions i no ser titelles del líder.

Sempre cal sacrificar-se un poc pel grup, hi ha cedir un poc en un grup, per que en un grup hi ha més persones i no sols el teu. És important també no centrar-se només en el grup, un grup no és en si un grup, són persones, i cal pensar també en elles.

La violència apareix quan el grup s'ha tornat més tancat, quan es creuen millor que els altres. És el el partit de waterpolo on comença la violència, a partir d'ací, és quan el grup s'ha descontrolat totalment.


domingo, 12 de enero de 2014

Qué es la llibertat? Com sabem que som lliures? Per a qué som lliures?

La llibertat és poder prendre les teues pròpies decisions, que res et condicione ni t'impedisca fer el que desitges, però la llibertat també comporta responsabilitat, el saber diferenciar el bé del mal. 

Per a saber que som lliures hem de comprovar si estem lligats a quelcom, si depenem de quelcom, si és així no tenim una voluntat total pròpia i no seríem lliures.

Som lliures per a poder decidir sobre nosaltres, sobre la qual cosa de veritat volem, sobre la nostra vida. per a conéixer-nos realment hem de ser lliures, sense res que ens condicione.